Sant Bernat Calbó
Amb mirada fixa fito l'entrada i l'eixida, que és tota una: no hi ha control més estricte que el meu. Dels veïns en sé les passes; dels forasters, les actituds. No hi ha cosa més repetida que els homes, malgrat que originals tots creuen ser. Us endevino fins i tot què fan darrere la meva esquena: amb els sorolls i els silencis en faig prou. No hi ha bèstia de consuetuds tan reiterades, ni imitadors tan reeixits.
L'hora que més m'agrada és quan el silenci senyoreja la plaça i de les canelles de la font sento caure el murmuri de l'aigua. Sóc, per si no ho sabíeu, Bernat Calbó, abat en temps de Jaume el Conqueridor.