Ruïnes de Meritxell
Ciri amb olor de crepuscle,
llum encesa de desmai.
Entre un remoreig de flames
el destí va fer l’esglai.
Escampades relíquies
entelaren els camins,
les cendres, foc de nissaga,
clogueren els llessamins.
Nues... les parets en runes,
oh, imatge de soledat!
senten en les pregàries,
veus d’alè turmentat.
S’esllavissa mon anima
entre cantades d’aucell,
m’atanso al branc, per si el mira
la Verge de Meritxell.
Esclata la gavernera,
refloreix en vells secrets.
Les heures en nits de lluna
semblen cors entre llumets.