Retrobament

 

Retrobament

Deixa que et vagi així esguardant,
que potser així et retrobaré
dintre del meu pensament –perdut també.
Serà pels ulls –oidà!– com un infant
nounat, que no veu res ben bé,
mirant-te a tu, que en mi hauré
l’amor, el pensament i el cant.