Recordarem de la centúria passada als Ramis, al major que es deia Joan.
Joan Ramis i Ramis, nat en 1746, doctor a Avinyó de Franca, gran personatge en sa terra quan hi tornà per enyorament, consultor de les autoritats i del Govern en tots los casos greus que tan sovint se produïen en la seva època de guerres continuades, col·laborador en lo que es refereix a les Balears del P. Villanueva; llatinista, hel·lenista, autor d'escrits més o menos importants en quasi totes les llengües europees.
Pere, son germà, nat en 1748, que encara sabia més llengües que ell, escrivia i parlava a la perfecció llatí, grec, hebreu, alarb, inglès, francès, alemany, italià, també era doctor in utroque, graduat a la Universitat d'Avinyó.
Bartomeu, del 1751, doctor en Medicina de la facultat de Montpeller que després de viatjar estudiant per Europa tornà a Maó on visqué sempre més exercint la medicina entre els seus compatricis i els inglesos que llavors ocupaven l'illa. Autor de (en cátala) Breu discurs sobre el perníciós i indecent costum d'enterrar dins les iglésies (ell no hi està enterrat, reposa en el cementiri general).
Josep, 1766, doctor en Teologia, beneficiat de la parroquial de Maó, autor (en català, en menorquí com ell diu) d'un Tractat d'Agricultura i economia rural a Menorca.
Antón, 1771, lo més jove de tots i el més savi, políglota, no cal dir-ho, arqueòleg, historiador, numismata, naturalista, doctor en Dret civil i canònic. Escrigué llibres sobre varis temes: Fortificaciones antiguas de Menorca, Ilustraciones a una inscripción romana descubierta en Ibiza. Ensayo sobre algunas inscripciones y otros puntos de antigüedades, Descripciones relativas a Menorca y noticia de varios monumentos descubiertos en ella.
Tots cinc, fills d'un cosí i cosina, del doctor Bartomeu Ramis i Serra i de Madona Catalina Ramis i Calafat... Hermosa fecunditat la dels dos cosins! Tenen fills des de 1746 fins al 1771, un quart de centúria! I quins fills!