Què vos passa valencians?
Què vos passa, què vos passa,
què vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre identitat.
Era lliure i treballava
nostre regne valencià
però uns homes hi vingueren
i mataren aquell cant.
Hem patit segles de lluita
de matances i d'espant
perquè el poble nascut lliure
no vol viure empresonat.
Nobles, bisbes i juristes
ens vengueren per un plat
de llentilles a Castella
i els seus costums castellans.
Canviaren de casaca
i oblidant l'antic parlar
giraren l'esquena al poble
al bon poble valencià.
Poble de les Germanies,
poble nostre revoltat
ara saps com la noblesa
demostra la lleialtat.
Tot el regne delegaven:
hòmens, dones, terres, arts,
poble, llengua, furs i pàtria
pel poder han baratat.
Un mal dia des d'Almansa
ens vingué la novetat:
el vell Regne de València
era País conquistat.
Ja la llengua bandejaven
llevant-li oficialitat
i per just dret de conquesta
imposen el castellà.
D'altres guerres hi patiren
tot anà costera avall:
el País perdé consciència
i el poble restà callat.
Però sempre sempre hi hagué hòmens
de cor valent i esforçat
que mantingueren la flama
amb esperit vigilant.
Sempre ens han guanyat la guerra
els que diuen ser cristians,
el altres, ja ens diguen moros,
jornalers o assalariats.
Tinc ganes de fer història
i escriu-re-la en valencià:
una història en els vençuts
de tants segles guanyaran.
D'altres guerres hem patit
tot ha anat costera avall:
ens robaren la consciència
per això hem estat callats.
Alça't poble de València
i comença a caminar
perquè un poble nascut lliure
no pot viure empresonat.
Alça el cap, posa't en marxa
i comença a caminar.