Pujada de Sant Llorenç
Pujada de Sant Llorenç
sadolla de boires fresques
que s'estarrufen de nit
i es despleguen com senyeres!
Carreró que es torç humil
amb cases totes corpreses
i que fervorós estén
la carn bruna de ses pedres.
Cada llum és un cor fresc
que batega:
cada finestral tancat,
un caliu cobert de cendra.
Oh camí de Sant Llorenç
quan fa boira i quan vespreja!
Quina olor de pa moresc
i de palla de pessebre!
Al bell fons dels casals bruns
deu haver-hi llars enceses
i son flairosa d'infants
damunt les sines maternes.
Al davant de Sant Llorenç
sostén la Creu tota oberta
bategant
repenjada en la tenebra.
Carrer amunt
la boira és com una bresca.