Processó de lluna i vent
Escolteu la greu complanta
d'una nit de lluna i vent
d'una vila que es desplega
bruna i rosa, als olivers,
d'una Processó que avança
vora els murs d'encís secret...
Tt un poble en Via Crucis,
bella Passió Vivent.
Ve Jesús entre cridòria
de soldats i de jueus,
sadollat amb fel d'escarnis
i amb mirar de sofriment.
Fines roses l'acompanyen
en eixir l'estel més bell,
i un so d'aigua que no para
fa més dolç el seu lament.
Abatut fins ran de terra
tasta el dol i afront extrems,
i la lluna riu, tranquil·la,
sobre el rostre sangonent.
Espurneja i riu la lluna
en l'obscura pau dels recs,
damunt torres centenàries
i els daurats racons silents.
Veus dels cingles, sense treva,
van fiblant la nit roent
mentre passa el lent seguici
desvetllant ombrius recers,
i s'allunyen en la fosca
constel·lada d'or i argent,
de Jesús la creu feixuga,
la cridòria dels jueus.