Primavera a Vic
L'hivern, senyor feudal vestit de blancs arnesos,
cap dels seus privilegis no cedia de grat:
el sol atemoria, tancava amb clau les fonts,
les nítides rieres.
Una clova secreta de boires i gebrades
feia que l'oblidéssim, gran ocell de vol clar.
Només et pressentíem en ullades de sol
enfredorit i tímid.
Els arbuixells i els arbres, més savis que nosaltres,
l'esperaven desperts amb la saba frement.
I amb tendres verds tornaves, i amb flors sobre els vells murs,
absorta primavera.