Encès, Sorteny polsa bellesa florida,
l’aigua rebrolla despertars d’argent viu,
la neu que emmantella la sement dormida,
percep, al bell dessota, un repiqueig viu.
El cel musical, la natura convida
a descloure flors a la fressa del riu,
una dansa suspesa l’hivern oblida,
trescant amb fe, pur, el rierol somriu.
.
Flora encisera i cèliques les gençanes,
cantúries del beç, i flaires boscanes,
idil·lis-lis de maig besant eternitat,
miracles d’arrels, sotjant claror interna,
delint-se en pradelles, verd i flama eterna,
en el calze del cor, pètals i un esclat.