Prim. Bru. El rostre un xic infantil, amb un somriure surrealista si li fan pessigolles literàries.
Veu velada, feta de llargs silencis. Presència, en conjunt, ingènua, sovint capficat per «Allò que no digué La Vanguardia».
Prosa i vers, estranyament imatjats, sota l'estrella d'en Perris, amb sabors d'expert pastisser que elabora sarrianencs tortells de paraules, mentre es pregunta obsessivament: «¿On he deixat les claus?».