Poema del molí (I)
Tot el molí trontolla de l'aigua del saltant
que fa rodar el ciclopi rodet de cor d'alzina.
Pel carcabà desbota amb ira femenina
i esquitxa les adustes llambordes del voltant.
Braceja, en esquitllar-se'n, l'oculta ferramenta
com un gegant tel·lúric. La fíloseta dansa.
Brunz el volant feixuc que, en estrebar, descansa
en l'arbre incommovible que el joc total regenta.
De la collada mola sotana salta foc.
El moliner, amb ulleres, de l'altra mola pica
els recs que s'embussaven, més obstinat que el roc.
Al marc de la finestra, un vidre fes repica.
1 per la lleixa salten, follets en la foscor,
sin plats, l'enciamera, la tassa i el porró.