Però tenim pressa per entrar a la plaça de Sant Bernat, àmplia, de forma allargada fins a la façana de l'església, i els costats amb dos rengles de cases, que deuen ser d'acabament del segle XVIII. No són cases iguals, però l'harmonia és perfecta. Originàriament eren dependències del monestir, i m'imagino que hi vivia gent d'oficis, carreters, boters, pagesos que els monjos necessitaven. És un dels espais tancats més bonics, més coherents que conec. Al mig de la plaça hi ha una font amb la figura de sant Bernat Calbó.