Per què penses que m'haig d'avorrir?...

Per què penses que m'haig d'avorrir?, ja t'he dit que llegeixo molts llibres i que escolto música, i les funcions que donen per la ràdio, tu t'avorreixes?, i jo vaig dir que de vegades sí, quan no sabia què fer i no tenia més tebeos per llegir, encara llegeixes tebeos?, sí, és clar, tu no?, fa molt de temps que llegeixo llibres, i jo, com un babau, ¿llibres protestants?, en Bernat va esclafir el riure, però si també t'he dit que jo no sóc protestant ni sóc res, però tens un germà que estudia per capellà protestant, i ell, sí, això és veritat, però si en Ramon estudia per capellà és perquè l'avi s'hi va entossudir i li paga la carrera, però ja veuràs com en Ramon no serà capellà i qualsevol dia ho engega tot en orris i torna a casa, i de cop i volta em vaig adonar que érem a la Ronda i arribàvem a casa, i de La Paloma sortien les parelles amb les galtes com tomàquets, ells i elles encesos després d'haver-se refregat un parell o tres d'hores, i el ball del Price també devia es­tar a les acaballes i per tant volia dir que ja era molt tard, i, si trigava gaire més, els de casa sospitarien i vés a saber, però aquell dia en Bernat no es va equivocar, no, en assegurar que en Ramon tornaria a la impensada, només havien d'escolar-se dos anys, i la família va rebre una carta molt breu en la qual els assabentava que estava fart del Col·legi Missional de Gland i que a més havien sorgit serioses divergències entre ell, el rector i alguns professors, i que havia decidit fer les maletes i emprendre la tornada i tres dies més tard el tenien a casa.