Passeig per Engordany
A Esteve Albert i Corp
in memoriam
M’atrau i em lliga tant!... aquella dolcesa,
arrecerada llum manyaga del sol,
del «Pessebre Vivent» vas ésser bressol,
retaule viu, en el record de la infantesa.
La claror de la tarda dòcil et besa,
t’abilla en silenci... voleia un estol,
vellets ullalats alçant el caperol,
esbossen el retorn, plens de saviesa.
A Escaldes gronxeges els secrets de viure,
l’albires, virgilià, amb íntim somriure,
a baix, al faldar, el cementiri et puny.
Sobre el cóm de l’era, de música lenta,
dels xamosos hortals l’airet orienta,
el cant d’un aucellet quan l’aigua s’esmuny.