Ovidi
Barranc del Cinc, homenatge a Teresa
i homes que senten un nus a la gola,
i la nit creix, de prestigi i tristesa.
Davallaran, des de la Mariola,
aigües de ferro, plenes de floretes.
Puja la nit de la pàtria sola.
Puja la nit, i arriba, de puntetes,
aquesta veu, trèmula, de l'amant.
Oh nits d'Alcoi, amargues i concretes!
Vindrà la nit des del barranc, pujant
costeres brusques, molt penosament,
vindrà al món un dia radiant.
Però es courà, de nit, amb savi vent.