Oliba
De l'ombra del pretèrit fecund i llunyedà
on era una nissaga de sants i herois captiva,
per un voler de Déu que verb prengué en Oliba
n'eixí, com llum del dia, un poble: el català.
Tu monjo, bisbe, abat. La teva fe sembrà
una llavor que avui es planta forta i viva,
perquè per les artèries de l'avior li arriba
la saba que el teu geni a dojo prodigà.
El ser de Catalunya s'aferma i fonamenta
en l'obra que aixecares amb voluntat potenta
com savi patriarca guiat pel dit de Déu.
I a cada pas que avença ton poble per la història
es troba amb més fermesa lligat a ta memòria
i com més enllà marxa se sent més a prop teu.