Obre la porta un home alt i ben plantat, amb barba i aire de professor universitari o de metge distingit que passa les vacances en la tranquil·litat de Xodos. Gustau Muñoz i la seva dona, María José, viuen efectivament a València. S'han fet aquesta casa perquè ella, que és metgessa, va exercir un temps aquí. D'ell en sé, de moment, que és traductor. Són una gent que mostren una afable naturalitat, i quan veig la qualitat de l'interior de la casa em sento desqualificat per l'aspecte que dec tenir després de la caminada, per la meva ridícula motxilleta, per la pols que les sabates han anat recollint i que no voldria escampar per aquest terra tan net. Però la parella ens guia cap a una escala —la casa, gairebé penjada sobre el paisatge, té dues plantes— i un cop al pis de baix ens ensenya l'habitació on podrem dormir, esplèndida, fresca, amb una finestra des de la qual es veu el cim del Penyagolosa. Però el que m'ha impressionat és que la casa és plena de llibres, metres i metres de prestatges. Hi veig El túnel dels anys 40, del meu cunyat, Nèstor Lujàn. Em sembla que hi ha bastants llibres d'economia, potser és la professió de l'amo de la casa. La veritat és que seria un desastre com a periodista, perquè no faré preguntes, no arribaré a saber pràcticament res del meu amfitrió, que d'altra banda és discretíssim. I és que en aquest cas —no me n'he adonat fins molt més tard— jo he estat més que mai un simple caminant, que no sap com hi ha arribat, que porta al damunt l'experiència d'allotjaments sovint precaris, i accepta la inesperada situació amb la mateixa dosi de passivitat silenciosa en la qual s'ha entrenat per adaptar-se als moments ingrats. I quan l'acolliment ha estat tan imprevisiblement satisfactori, i s'ha fet en un marc de cultura urbana amb el qual no hi comptava, em temo que he reaccionat tan poc expressivament davant el luxe com davant l'adversitat. Ja em perdonaran. Només faltava que, un cop sumàriament desempolsegats en Sebastià i jo, pugéssim al pis de dalt i ens trobéssim que els amos de la casa ens esperaven a la sala d'estar, amb còmodes sofàs, i més llibres, per convidar-nos a prendre un cafè.