Núria

Núria

 

Matinet, matí,

del llit em llevava.

Sóc a Núria i veig

com la vall és alta;

la llum no és igual

que a la terra plana,

les flors no conec

i l'aire és més aire.

Em colpeixo el pit

d'ésser ciutadana:

matinet, matí,

com em sento estranya!

 

Pelegrina vine

—prou me'n recordava;

amb el front he fet

reverència magna.

La Verge somriu

i em retrobo a casa.