Núria
Matinet, matí,
del llit em llevava.
Sóc a Núria i veig
com la vall és alta;
la llum no és igual
que a la terra plana,
les flors no conec
i l'aire és més aire.
Em colpeixo el pit
d'ésser ciutadana:
matinet, matí,
com em sento estranya!
Pelegrina vine
—prou me'n recordava;
amb el front he fet
reverència magna.
La Verge somriu
i em retrobo a casa.