... no he dirigit cap pretensió al Ministeri en profit meu, no he pujat mai les escales del Palau Reial, no he adulat ningú, ni insultat ningú; he manifestat la meva opinió, sense reparar si agradava o disgustava a determinades persones, per elevades que fossin; he dit la veritat a tots els partits, agradable o ingrata, no he aconsellat ni lloat mai cap abús, encara que fos contra els meus adversaris polítics més decidits; [...] Amb aquesta conducta franca i lleial he aconseguit influir en l'opinió pública: sí, influir, ¿per què no he de reconèixer el que és un fet més clar que la llum del dia? He arribat a influir en l'opinió pública, i en això, ho confesso, sento un plaer ben viu, perquè no res conec de més agradable que l'exercir influència sobre els homes per l'ascendent de la veritat; no res conec més grat que escriure una paraula i tenir una seguretat profunda que aquella paraula, al cap de poques hores, volarà a grans distàncies, i vibrarà en milers d'esperits, per produir una convicció o excitar una simpatia, com una espurna elèctrica que, sortint d'un punt, commou l'atmosfera fins a un límit remot.