Molta gent va anar al cementeri de Montjuïc, on l'Ajuntament li havia fet l'ofrena d'una tomba.
No hi hagué discursos. Només el seu amic entranyable de joventut Lluís Valeri no va poder resistir dir-li en veu alta unes paraules emocionades de comiat. Un home va posar un gran esqueix d'un llorer que el mateix Mossèn Cinto havia plantat a Folgueroles.
Al peu de la làpida de marbre blanc hi són esculpits aquests dos versos de Chora:
Aquesta gràcia de la terra
no creguis que amb la mort hagi acabat.
Des d'allà mateix es veu una llenca de mar: a la ratlla de l'horitzó el mar blau es confon amb el cel blau.