Més aviat baixa, ulls blaus, acostumats a la llunyania dolorosa, faccions correctes, cabell abundós en petites ones, més blanc encara pel contrast amb el rosa-pàl·lid del rostre.
En conjunt, una harmoniosa presència molt femenina, que amaga, darrera la claror de la cara, pures alegries dels temps que fou.
Plau-li deambular pels jardins vora la mar. I si hi troba Colometa i Cecilia, millor.
I li ve com un aire d'enyorament si veu Aloma reflectida en un mirall trencat, tota sorpresa de viure encara; en una mà, cues de seda i, en l'altra, un pom de geranis blancs.