Matí de la dona
Ara s'encenen les roses
i el nacre de la pell fina;
quina angoixa més divina
sota les parpelles closes!
Són de llum totes les coses,
el bes fregadís suau
blanc de núvol i cel blau,
joia de viure i de riure,
joia de riure i de viure
feta illa de pau.