Lo poble de Caldes d'Estrac o Caldetes...

Autor: Rafael d’ Amat i de Cortada
Obra: Viles i ciutats de Catalunya , 1994

Lo poble de Caldes d'Estrac o Caldetes dista una hora i quart de la ciutat de Mataró a la part de llevant i mitja hora de la vila d'Arenys de Mar, també a llevant. Queda situat a la vora de la riera de Caldes, porció de cases a la vora del camí de la costa, prop de les platges de mar, veïnes al pont, davallada de la carretera, últim poble que és lo de Caldetes del bisbat de Barcelona, i des de la mitat del pont, dret a les últimes cases, en la prosecució de la carretera dret a Arenys, comença lo bisbat de Girona. Les restants cases queden més amunt, alrededor d'un collat a tramuntana, amb la iglésia i rectoria. Sota, a la vora de la riera, són los banys, fins a vuit, i la casa dels banys, a on se trobà a la prodigiosa imatge de Maria Santíssima del Remei de Caldes, que se venera en lo altar major d'aquella iglésia.

Tal poble queda circuit de muntanyes i a la part de llevant, sobre, és lo castell dels Encantats, que és un torreó rodó com de moros amb merlets, circuit de muralla. Lo poble de la part de dalt és pujada, i baixada en certs paratges, ràpida, empedrada i lliscosa, i lo restant pla, que forma un carrer i plaça amb alguns hortets per allí cerca, veïns a la riera.

Les cases són blanques les més. La gent, tant hòmens com dones, vesteixen a la marinesca. Les cases són: la de Subiràs, vulgo del Sargento, de les millors en lo carrer de Dalt; més amunt, casi sobre d'esta, és la casa d'un tal Busquets, amb un gros torreó al costat, més alta vistes totes les demés cases; a l'altra part del carrer, en seguida de casa el Sargento i demés cases fins a la penúltima, d'en Marc Camús, i altra caseta al costat, a on comença la baixada empedrada i prou ràpida fins a les cases de baix; i vora de la iglésia i rectoria, són frente de la de Marc Camús la casa gran i torreó, dita d'en Po de l'Horta, i en seguida per amunt, les de Cuxart i demés, fins a casa Saurí, que fa cantó a la plaça; i frente és la de Dalmau, en la que hi ha un sant Antoni de Pàdua en un ninxo amb vidriera al davant, que comunica la claror del dia dintre d'aquell aposento de casa Dalmau, des de la qual plaça i passades algunes cases de rengla, en seguida de casa Dalmau, una d'estes de Sans, casa pairal d'aquell senyor rector, s'ix a la banda esquerra a un caminet i, a un llarg tret d'escopeta, a una glorieta amb una petita capelleta al mig de Santa Bàrbara, des d'a on se descobra lo mar a perdre's de vista, ciutat de Mataró, pobles adjacents de la costa i muntanya de Montjuïc a ponent, i a Barcelona un poc, per distar-ne Caldetes sis hores i mitja.