Lo parc (Fragment)
(Exposició Universal de 1.888)
Lo segle donà un tomb, i Barcelona
se desvetllà amazona,
i al veure aqueixa mola davant seu,
li dóna un cop de peu.
Los que li feren guerra
se deien ells amb ells: —Què hi farà allí?-
Ella enfeinada va aplanant la terra,
la rega amb son suor i en fa un jardí:
ne fa un jardí on soterra
sos immensos oprobis i dolors;
aquells murs que li feren de cilici,
sos grillons i improperis,
la Torre1 del suplici,
tot ho cobreix amb un mantell de flors.
Aprés, tot arborant llorers i palmes,
convida allí mateix tots los reialmes,
de lletres i arts a Universal Torneig.
La cort d'Espanya es féu barcelonina,
i els pobles tots vingueren al corteig
d'on era Barcelona la regina.
Veient que aquells fortins aterra encara,
sos enemics se diuen uns als altres:
—No ens tirarà a la cara
del castell maleït les pedres a nosaltres? —
Oidà! D'aqueixes pedres Barcino en fa un palau
a on cridats tots los pobles de la terra,
en aquell lloc, ludibri de la guerra,
celebra la gran festa de la pau.