Lluitant
Muero porque no muero
És temps de sospirs i penes
lo temps més llarg i cruel
quan deixa l'ànima en dubte,
quan dóna i pren...
Si un jorn sos ulls me somriuen,
l'endemà no em vol dir res,
i, sabent, com sap, que em moro
lluny d'Ell d'enyorança i fred
no em vol respondre si el crido,
si el cerco s'amaga més,
i un moment si em da esperança
tot desseguit me la pren...
Diu que haig de morir a la terra,
jo sabés la fossa on és!
Bon Jesús, si m'heu ferida
dieu-me quan me voleu,
que si vostre amor no em mata,
també ¡ai de mi! moriré,
moriré com la rosada
caiguda sobre un pedreny,
com en la terra gelada
mor la flor del ametller...
Dieu-me quin serà el dia,
dieu-m'ho, Jesuset meu!
que és temps de sospirs i penes,
lo temps més llarg i cruel,
quan deixau l'ànima en dubte
dant i prenent...