Lliri del campanar. Un carrer llarg de sol, ofegant-se de fruiters i de messes granades.
Tàrbena, damunt dels massissos de les serres; tan alta, que als horts plàcids i calents de baix, a les Valls amb aires de mar, es pronuncia Tàrbena alçant molt els ulls.
També Sigüenza ha alçat el front sempre que ha pensat en aquest poble. Allí mai no arribaria ell. A cims remots, a torres excelses, a misteris blaus, penjant de les ales de les més estupendes invencions i ocells, és possible que haja confiat i li haja apetit d'arribar. A Tàrbena, no. Tàrbena, tan humil i tan cenyit pel cel geogràfic de la província. Per què havia d'anar-hi?
I Tàrbena acaba de posar-se jovialment al seu costat. Sigüenza va haver de somriure-li. Ara s'adonava de la feminitat del nom i de la imatge que sempre li havia inspirat aquest poble; i el confrontava i el trobava dins la paraula «Tàrbena» d'antany, que li produïa un brunziment còncau de caragol marí.
Dona; poble-dona faenera, ferma, neta, premuda del fred i del sol, de cims i timberes. Tàrbena, assentada davant d'estovalles aspres i blanques, picant i embotint carn de bacó; omplint a caramull els seus gerrons de tassall reblit d'ensunya fosa que els manté tendres; adobant o confitant segons diuen allí, els grossos cuixots de color de rosa.
Olors i sabors d'embotits de Tàrbena i de fruites dels alts horts de Tàrbena. Així es representa de debò la imatge d'aquesta dona de mapa comarcà i estadístic. Sana, forta, graciosa com de la casa d'Ulisses i del cavaller del Gavany Verd. Entre gerres de suculències, davall d'una biga de cuixots curats; al fons de la paret de calç, una finestra de blau de cim, amb una greca de brancatges frescs que es vinclen de tant de fruita, fruita assaonada: albercocs, cireres, peres, bergamotes, pomes fragants, cristal·litzades. Claredat ben tallada. Claredat d'elevació. Nuesa i amplària diàfana de gener en el botorn de l'estiu. Lluentor de gelor, contorns exactes. Arbres pastosos, luxuriants, amb les arrels estacades en terra grossa, i el cóp en la llum mediterrània. Altituds i llunyanies de porcellanes prolixes.