L'església de Santa Maria de Talló, recolzada als murs del castell per un dels costats, tenia caire, també, de fortalesa, si bé les dimensions en resultaven reduïdes. Disposava de cloquer d'espadanya, d'uns trenta pams d'alçada, amb dues campanes de bona sonoritat, una de grossa i una altra de més petita. Les seves parets, de llambordes grises, arribaven als vint-i-cinc pams de talla i vint passes de llarg. La coberta era construïda amb grans lloses negroses, en forma de làmines. Ultra les del castell, solament una altra casa del poble n'emprava: la del jutge Gaucelm, no pas gaire lluny. La resta de sostres, sobre les bigues, la componien una alineació de llenyams, trepitjats per rocs a les vores a fi d'aguantar-los amb més fermesa, i d'herba aixafada, generalment palla, fortament premuda amb terra i molsa. D'aquesta manera, llur consistència esdevenia prou utilosa, malgrat el risc constant que s'hi produís un incendi.