L'església de Sant Miquel
Com una barca en soledat
veig en repòs l'església vella;
les cases que li fan costat
cluquen amunt la finestrella.
Té vida clara el buguellar,
que sempre hi neix la flor boscana.
Sols marca l'ombra el campanar,
de tan callada la campana.
Tritllejarà festa major:
d'un any a l'altre és a l'espera.
El rat-penat, en un cantó,
cerca tenebra i s'arrecera.
Sols marca l'ombra el campanar?
Al sol ponent tornen les cabres,
baixen camins per l'alzinar
dels Masos i de Casafabra.
Puix que l'església és sempre el cor
d'aquesta vall, de la masia llisa,
dins l'aire, el camí d'or
del pensament que se confia.