L'església de Sant Miquel
Com una barca en soledat
s'està al repòs l'església vella,
les cases que li fan costat cluquen
amunt la finestrella.
Té vida clara el buguellar
que sempre neix la flor boscana;
sols marca l'ombra el campanar,
de tan callada la campana.
Tritllejarà festa major,
d'un any a l'altre és a l'espera,
i s'hi penjola, en la foscor,
la poruga rata penera.
Sols marca l'ombra el campanar?
No, que a ponent tornen les cabres,
baixen camins de l'alzinar,
dels Masos i de Casafabre.
Perquè l'església és sempre el cor
d'aquesta vall, de la masia
baixa dins l'aire el camí d'or
del pensament que se confia.