Les ombres
Diu el poeta que al cor de les nits
"quan el silenci es glaça
cruix dolçament la passa"
dels morts mai no oblidats, sols adormits.
Entre setmana, quan dorm la ciutat,
hi sento ombres alades,
figures retornades
als vells carrers en silent soledat.
De cap paraula no m'arriba el so
ni cap remor davalla,
al nostre entorn tot calla,
però dels nostres passats sento el ressò.
L'ombra de Balmes, la de Verdaguer
tenen conversa amiga
amb l'ombra més antiga
de Miquel Argemir, d'Andreu Febrer.
Vetllen Ausona amb un esguard amic
sense enyor ni tristesa.
La seva ombra és certesa
que, amb anys i canvis, Vic és sempre Vic.