Les dues places que separa el riu i ajunta el pont són absolutament distintes d'esperit. La primera és una plaça quieta i arbrada, d'un aire més aviat senyor, amb l'església a la part de dalt i l'Ajuntament en un costat. [...]
La segona plaça, passat el pont, és més oberta i lluminosa, més moderna. Hi ha unes parades del mercat de robes, i les cases, amb notes de color, fan cara de franceses. Hi falta l'ombra antiga de la plaça de l'església, però a canvi està molt més concorreguda. Hi passa la carretera general. Els cartells anuncien: «A Esterri». «A França».
En aquesta plaça, abans molt poblada de plàtans i castanyers, hi havia en altres temps les antigues fondes. Arthur Young parla d'aquestes fondes amb una objectivitat britànica, sense insultar, com feien altres viatgers de l'època: «M'havien dit que la fonda de Viella era bona. Trobàrem la planta baixa dedicada a quadra; vàrem pujar en una cuina renegrida i ens col·locaren en l'habitació on guardaven el pa. Aquesta cambra només tenia dos llits per als viatgers. En cas d'afluència s'escampava palla per terra i cada u se'n sortia com podia».