Les coves de Campanet són relativament petites -si pensem en les d'Artà. De tota manera, no tan petites, el recorregut turístic és de 409 metres. En temps remots, el forat d'entrada només tenia 15 centímetres, i els pagesos sabien que, a l'estiu, en sortia un aire molt fresc i, a més, d'allà dins pujava una remor constant. A Campanet no creien que allà dins hi hagués l'infern. De fet, s'havien acostumat a la presència del forat i no creien res. Fins que les coves es van descobrir quan es buscava on es podria trobar aigua.
Al camp de Mallorca, un corrent superficial d'aigua és una raresa. Per això el terreny de seca és ple de pous, i n'hi ha de molt bonics, també dins els pobles. Però les coves de Campanet podien atraure els forasters i van ser inaugurades el 1948. Després que els zoòlegs hi descobrissin un gran jaciment de cabra balear, un escarabat cec i feroç i altres espècies i fòssils.
Els espais d'aquestes coves, amb estalactites, estalagmites i uns llacs molt petits, van ser batejats amb aquells noms que afavoreixen la imaginació dels visitants: Sala Romànica, Capella de la Verge. Els Enamorats, Sala del Llac, Castell de les Fades, Sala de la Palmera, Cascada Sonora. L'Elefant Blanc, la Torre Trencada...