Les altes columnes i els arcs, el·líptics, formen un conjunt esplèndid, sobri i majestuós, i qui en va dir "la catedral del vi" no exagerava gens. Entre el Pinell i Gandesa hi ha una rivalitat de cellers. El de Gandesa és més petit, però molt bonic, una delícia de proporcions i de forma, i si el del Pinell és catedralici el de Gandesa. té l'encant d'una capella.
Passejo per les tres naus, sota els arcs altíssims de maó i de totxo, respirant les aromes que hi ha anat deixant el raïm i el temps. També hi ha un molí d'oli, que al capdavall això és el sindicat agrícola, com anuncia la façana. La façana és famosa pel fris de ceràmica de Xavier Nogués, que jo penso que es va salvar de miracle. Els mosaics ja estaven fets abans de la guerra, però no van ser instal·lats, perquè, segons sembla, la manca de diners va donar preferència a d'altres obres. Van ser guardats en uns caixons, en un forat del celler, i en aquest amagatall van passar tota la guerra, una guerra que precisament al Pinell va ser molt violenta. No van ser col·locats fins a l'any 1949, i es trobaven en un perfecte estat.
Aquests mosaics són una meravella de dibuix, de composició, de color. Vaig resseguint tota l'ampla façana del celler, mirant-los amb calma. Hi ha escenes de la verema, el premsat del raïm, i el de les olives, el carro ple de raïm que la gent estira amb tota l'expressivitat de què era capaç en Nogués, els caçadors bevent al voltant d'una taula... És curiós, el dibuix és ple d'humor, però el color és líric, amb la tendresa dels blaus i els roses.