L'ermita de l'Abellera
Com rusc clavada dins la cinglera
s'alça l'ermita de l'Abellera,
sembla una rosa dins del penyal
que fa descloure la primavera
mentre verdeja el castenyeral.
Jardí de roses és la solana,
sa flaire dóna la flor boscana
on beu l'abella la dolça mel,
i la poesia que tot emana
d'aquella terra fa un tros de cel,
Un vellet cuida la vella ermita
vellet que porta en sa cara escrita
tota una vida de soledat;
en contemplar-lo, el cor palpita,
sembla una imatge d'eix lloc sagrat.
L'excursionista passa i contempla
el bosc i el cingle, el vell i el temple
i tot li queda gravat al cor,
mentre li dóna el vellet l'exemple
besant la Verge del seu amor...
Quan els anys passin i el bosc no hi siga
i el vellet mori, sa cara amiga
l'excursionista recordarà,
que el bosc i el cingle i el vell, tot lliga,
tot és l'ermita que visità.