L'atzavara
En amunt de Corbera, és la coma reclosa
i tan acostumat pels vells era el camí,
que els passos hi han marcat i s'enclota la llosa...
dins la coma reclosa era tot llur destí.
I quan me l'ensenyeu, pietadós romiatge,
a Sant Pere del Bosc que és del món apartat,
tot arreu m'ha corprès el callat paisatge,
i ja senti que és meu, i mai l'he visitat!
No sé res de més trist que l'antiga capella;
temps ha que no té veu el senzill campanar,
a la pedra dels arcs se marca la clivella;
amb tot, me sembla eterna al mig de l'alzinar.
Com podeu dir que ve la primavera encara
a Sant Pere del Bosc que la mort ha glaçat?
És la tardor, sols veig espines d'atzavares;
ai! com penetra en mi la punta del passat!