L'aplec de Canòlic
D’un jorn falaguer,
dissabte de Maig,
la vila de Lòria
frueix tots els anys.
Les campanes branden
ning-ning, nang-ning-nang,
d’aplec de Canòlic
toquen sol llevant.
Les dones a casa,
la posobra al tard,
preparen la brena
per mig l’endemà:
ous, rostes, costelles,
formatge, qui un gall;
de vi, bóta plena,
pernil, bull i pa.
Dissabte, a trenc d’alba,
comença el trasllat;
del poble a Canòlic
dos hores hi ha,
a sols i a colles
hi van, xics i grans.
Després de la Missa,
que es diu matinal,
la processó se forma
per prompte parar.
Al torrent de Lòria,
lo Comú pagant,
Regidors i Cònsols
amb dos capellans
i alguns per fatxenda
pugen a cavall.
La bandera se plega,
lo penó igual,
la creu i llanterna
a coll d’escolà.
Amb cargues d’ofertes,
que són de pa blanc,
segueix llarga rècula
de matxos a bast.
Fent bronca i gatzara
fan via a Aixovall,
camí d’Os n’enfilen,
que és estret i llarg.
Entren al Grau negre,
passen Font de Joans,
són ja a Bissisarri,
allí parva se fa.
La costa n’és dreta,
entre camp i camp,
se sua la gota
fent pausa als cortals.
I puja que puja
fins a l’aglevat,
ja al peu de Canòlic
processó se refà.
L’Ave maris stella
els clergues cantant,
quan l’himne s’acaba
l’Ermita han entrat.
L’església n’és gaia,
pintada d’alt baix,
ho es més la Regina
que seu a l’altar.
Molts pugen i baixen
per Teix i el Vedat,
a beure van l’aigua
de Font d’Ordigal.
De Civis i encontres
també molts hi van,
emprius de Canòlic
no hi poden faltar.
Els romeus reposen
tot bo i esmorzant
a beneí el terme
qui hi va, qui no hi va.
[...]
Lo vestit de gala
qui li posa l’hi ni trau,
los ciris s’apaguen
i fins... altre Maig.
No restareu sola
oh, Verge, tot l’any,
molts fills de Laurèdia
a veure-us vindran.
Són tants qui us estimen,
puig fent favors grans,
vindran de visita
per gràcies dóna-us.
Bé ne teniu de trajos
de seda i percal,
de grocs, blancs i rojos,
de blaus i morats.
Com sou pastoreta
de sols un remat,
la vila de Lòria
per Vós res i plany.
Vestits que us regalen
quin més us escau
és de seda blanca,
prou sé lo que ho fa.