L'alegria salada del sol damunt la mar de Mallorca
cruixirà algun dia amb estertors i esguits pel
llarg arrap del nostre amor. Claveu-me aleshores,
amics, en l'agulla més alta de la Catedral, plantant
cara a la badia que va encegar-me al meu primer
vaixell carregat de versos i aiguamarina.
Planteu-me també alguna fulla de ficus del vostre
passeig d'Es Born, i veureu créixer un altíssim
pàmpol de peixos ferits, fugint i amagant-se pels
carrerons de foc i d'història de la vostra Ciutat.
Trepitjant llambordes ben antigues, m'assabente
dels amors de jueus i conversos, mentre endimoniades
gàrgoles còmplices t'acluquen els ulls pels cantons
esvarosos i lluents de l'ahir. Amb el teu carro
de sang esvalotada, sents xisclar els pins entre
cordes i venes renovades pels cullerots més valents,
que estableixen impúdics el pont dels amants.
Entre pròdigues molses, antics campanars
i estretíssims carrers, confesses totes les flors
d'un dia davant la taula dels poetes de l'Illa coronada.