L'Albufereta I

L'Albufereta

 

I

 

Han passat vint anys per la teua pell

i la llum i la joia amb què vas encegar els meus ulls

retorna amb un posat digne d'un guerrer lúcid i trempat.

Batalles i ferides t'han marcat els mossos a l'espatlla

mentre els teus plors recremats per la ràbia dels desamors

es rebel·laven envers el fàtum, senyor de la galàxia.

Tornes amb uns senzills i càlids trofeus:

tendreses i arraps que vas lliurar al si

del solc de la teua insubornable exultació.

Cap Ítaca, però, podràs oferir a aquell vailet de l'Ausiàs,

car has mesclat ja els sanglots amb les paraules

i la vida per mil desastres l'has empenyorat.

Després de tot, poeta, encara ets ben viu

i hauràs de lliurar tot sol altres mil batalles

per damunt les runes i l'heura

que conformaran per sempre el teu perfil d'amant.