L'albada dels sentits (fragment)
De la Devesa ens arribava l'or tardoral que el vent feia saltar de les branques dels arbres. Els pardals s'esforçaven endebades a demanar-nos silenci per a llur son sòpit de burgès insaciable. A nosaltres tant se'ns en donava, d'ells, i corríem i cridàvem, i ens pelàvem les mans i els genolls darrera el saltar i parar i esbarriar els jocs delicats de les noies, totes flairoses de pa i mel. Era una delícia tombar-los el coudinar i penjar-los als braços del general Álvarez de Castro les cordes del juli. Si era un dia de vent, però, les noies tenien els nervis de punta, i la facècia s'acabava amb un giravolt d'esgarrapades.