La xemeneia del Sucre
Xemeneia sense fum
m'he tornat un monument.
Talment un temple romànic
ara em ve a admirar la gent.
M'he salvat de la desfeta,
testimoni del passat,
alta, rodona, perfecta
als meus peus camps i ciutat.
Cap canvi no m'atabala
de la meva alçària estant,
ni l'estranya passarel·la
que tempta algun vianant,
ni els nous trens, les carreteres,
el desfici tan humà
de fer i desfer i córrer massa
per poca cosa atrapar.
Maó a maó construïda
ara duc un nom estrany,
que desborda el vers em diuen
"arqueologia industrial".
Xemeneia sense fum
m'he tornat un monument.
Talment un temple romànic
ara em ve a admirar la gent.