La trona deserta
Prop de Siurana, l'alta cinglera
son pit avança sobre el torrent;
per dalt la boira cobreix la cima,
per baix l'abisme li xucla el peu.
La vall immensa m'apar un temple
que alçaren genis, tot d'una nau;
sos murs robustos són les muntanyes
i és sa ampla volta la del cel blau.
Una gran trona de roca viva
guaita a l'abisme del temple immens,
sobre la trona, clavada al cingle,
colossal llosa, s'endinsa al cel.
I allí, cent segles i altres cent segles,
s'està la trona, guardant, potser,
la veu sagrada que expliqui a l'home
el gran misteri del món i el cel.
La veu sagrada, prou gran, prou digna
d'aquella trona, del temple excels,
que té per volta, la volta blava
i nuvolades té per encens.