La Rambla: gent asseguda a les cadires, cossos transitant amunt i avall, estrangers, cotxes, autobusos. Rambla avall, avall, donant l'esquena al Liceu i una mica abans d'arribar a la plaça Reial, el bar de les nits de quart i cinquè curs amb en Xavi i en Comella, i a l'altre costat del taulell en Xini, que havia vingut de Ceuta amb una mà a cada anca, fart dels Regulares i disposat a proporcionar-te tot el que li demanessis, des de revistes porno daneses fins a adreces de burgesetes respectables que tenien apartaments on rebien els amics i els amics dels seus amics, i petardos de grifa, i gomes, i. Caminava Rambla avall. Abans coneixia de vista la majoria de les putes que operaven a la Rambla, des del Baviera a l'Arc del Teatre. Les putes decadents de la matinada que abandonaven els caus quan s'extingien la meitat dels fanals i sortien a la desesperada, repintades amb tonalitats braquianes, pentinats catedralicis, setanta-cinc peles un polvo, quaranta una paja d'urgència a redós de qualsevol portalada fosca de qualsevol carreró dels voltants del Pi o del carrer Escudellers, les pells asproses com fregalls, esdentegades, bubotes que jugaven el fàstic a la ruleta del sexe i es deixaven magrejar, un pit tres duros, els dos pits sis duros, i així, embellides per la foscor, rialleres sense alegria darrere les màscares de tons virolats, al·lucinants un cop havies deixat córrer el suc i et guanyava la repugnància. A quart curs de carrera. A cinquè curs. Xini no volia que les putes velles fessin estada al seu bar. Tan aviat les veia entrar arrufava el nas i les servia amb desgana ostensible. Després, si ronsejaven gaire, se les treia de davant sense contemplacions.