La platja tancada
I qui la coneix la platja tancada?
Entre el ginestar ne cerqui el camí,
m'ajuda a pujar l'oreig del matí
que em duu de la mar la fresca alenada.
Del vinyer d'amunt, un cant de sardana
tot ple d'enyorer d'amorós record,
vessa poesia i me mou el cor,
mentre de la serra he pres la vessana.
S'amaga la platja amb feixuges penyes,
qui vol sa beutat ha d'ésser valent,
d'espines n'hi ha de tota sement,
i llisi lleugera amb les espardenyes.
S'obre per la mar, la gentil caleta
on la sorra és fina i dolça al peu nu,
dirien que mai no hi vingui ningú,
soledat sortosa, oh platja secreta!
Els sols mariners, quan el sol hi toca,
ja s'acostaran amb el llur llagut,
del recer diví tan poc conegut
per arreplegar tot el peix de roca.
És dels mariners la platja tancada...
La nimfa de mar que roba els sentits,
potser que també se n'hi ve de nits,
sobre un coixí d'alga on s'està allargada.
A l'hora morada en tota la serra,
quan l'aigua esdevé rosa com el cel,
vindrà la sirena... el somni Fidel
que se vol guardar tancat per la terra...