La platja del Cabanyal i de la Malva-rosa
A la memòria, del meu pare
Endolcida l'ànima per una forta sentor de mar
conversàvem peripatètics vora la platja
al llarg de la fina arena del Cabanyal
i de la Malva-rosa.
El pare, patró sense vaixell, fitava l'horitzó
àvid i trèmul d'aventures i d'aigües profundes.
Et dibuixava amb ulls de falcó mapes imaginaris
i estenia mil mocadors de colors davant teu.
Ufanosos trepitjàvem els crestallets de sol
i els espillets de sorra que s'enganxaven damunt
les teues sabates de xarol.
Sense adonar-se'n, el pare t'anava cisellant
aquell perfil de nou Ulisses que aviat
escamparia el vol talment una au migratòria.
A les vesprades, amb el vent joganer de garbí,
saltàvem a la corda i berenàvem amb llepolia
la darrera mona de Pasqua.
La mare, mig lligada al fil d'un gran catxerulo,
aixecava una aurèola de fabulació
entre la colla de manyacos i adolescents platgers.
La vida, o tempora, esdevenia una enorme poma
ensucrada, enmig de l'inacabable rapte d'Europa.