La platja del Cabanyal i de la Malva-rosa

La platja del Cabanyal i de la Malva-rosa

 

A la memòria, del meu pare

 

Endolcida l'ànima per una forta sentor de mar

conversàvem peripatètics vora la platja

al llarg de la fina arena del Cabanyal

i de la Malva-rosa.

El pare, patró sense vaixell, fitava l'horitzó

àvid i trèmul d'aventures i d'aigües profundes.

Et dibuixava amb ulls de falcó mapes imaginaris

i estenia mil mocadors de colors davant teu.

Ufanosos trepitjàvem els crestallets de sol

i els espillets de sorra que s'enganxaven damunt

les teues sabates de xarol.

Sense adonar-se'n, el pare t'anava cisellant

aquell perfil de nou Ulisses que aviat

escamparia el vol talment una au migratòria.

A les vesprades, amb el vent joganer de garbí,

saltàvem a la corda i berenàvem amb llepolia

la darrera mona de Pasqua.

La mare, mig lligada al fil d'un gran catxerulo,

aixecava una aurèola de fabulació

entre la colla de manyacos i adolescents platgers.

La vida, o tempora, esdevenia una enorme poma

ensucrada, enmig de l'inacabable rapte d'Europa.