La plaça del Diamant
Com tumbaga rutil·lant
damunt l'entreforc aurífic
s'obre en clos breu i magnífic
la Plaça del Diamant.
La Plata, l'Or i el Robí,
el Topazi i fins la Perla,
irisen per cada esberla
del recés diamantí.
Gracienc acaparador
de superba joieria
llueixes de nit, de dia,
el teu nom evocador.
I ni els anys que van passant,
ni les lluites fratricides
han deixat esmorteïdes
les llums del teu diamant.
I l'or encara és de llei,
i la plata encara trinca,
i el reflexe riu i brinca
de cada pedra, i el rei
del dèdal de carrerons
nominats amb tal grandesa,
centra en la seva nuesa
llampants evocacions.
Placeta del Diamant,
humil i senzilla, Plaça
menestrala per la traça
si be pel teu nom brillant,
jo recordo, de petit,
quan al teu recer vivia
i tota la pedreria
que t'envoltava, en un crit
d'opulència, valent,
furgava el meu cor... I, ara,
que em trobo lluny de tu, encara
el teu record m'és plaent.