La Pàtria nova

Autor: Tomàs Garcés i Miravet
Obra: Poesia completa [Tomàs Garcés] , 1986
Pàgines: 454-455

La Pàtria nova


Una escultura d'Apel·les Fenosa

 

Jo t'he buscat, oh pàtria,

perquè la teva veu

com un eco en la nit, feble, es perdia.

Era un rastre només; una ombra —llunyania

dels meus somnis desfets.

 

Delerós et buscava, i tot d'una,

vora el caliu mig apagat d'una foguera,

brillà sota la blanca lluerna de la lluna

la teva imatge vera.

 

Un cap d'àngel adolescent

el cos impàvid coronava.

Per fer-li de peanya, el vell molí

donà la seva roda clara.

 

Dolces fantasmes, pel voltant,

congregava la vinya.

Un xic mes lluny, el mar

espiava i llanguia.

 

Sirena del terrer,

la saba li pujava dels peus a la cintura.

I les magranes del seu pit

estrenyien la fina túnica.

 

Els seus braços oberts,

imperiosos, gràcils, es movien.

En el clot de la mà, pica d'ocells,

degotarà la pluja beneïda.

 

Columna de la nit, vaig dir-li enlluernat,

ets tu la pàtria nova!

Dóna'ns les mans, fes-nos germans,

esborra la discòrdia.

 

La pàl·lida olivera

t'allargui branca i fulla,

oh pàtria somniada,

tantes vegades morta i renascuda.