La nit camina
En roca forta i mig penjat s'enrama,
com niu, aquest poblet de Rocafort,
saps com es guarda el vi
—fusta de roure vella—
i en cada cup fermenta el most.
La llum en braços del capvespre
descansa els ulls del meu desig
o visc l'amor en el recer de casa;
el nostre most no és fugitiu.
El pensament descansa en l'ombra muda,
et miro i no dic res,
la nit invita a dir poques paraules;
amb un somriure generós i honest
—que vol donar-se nu—
tanquem la llum de nostra estança
per viure el goig d'aquesta vida junts,
sentim l'aroma de la fruita
que a la foscor embruixa,
sentim també com bull el most,
després... la nit camina
al ritme acompassat de cada cor.
En roca forta i mig penjat s'enrama,
com niu, aquest poblet de Rocafort.