La Meuca
Vibra, tèrbola, la Meuca.
Els sons de llum i de sang
escalfen els vidres tendres
i davallen murs avall.
Colpeix portes i finestres
el boiram desconhortat.
La Meuca, com una ocella,
esmola el seu bec picant
als meus polsos neguitosos.
Els seus ressons, afilats,
es fonen dintre la cambra
a la flama dels miralls.
Ara, al llit, els llençols tenen
una lleu frescor de fang.