La llengua materna (fragment)
[...]
Noble parla benvolguda,
dolça i rica llengua d'oc,
tots te creuen abatuda
i tu encara alenes foc!
Vine a refrescar mos llavis,
llengua apresa en lo bressol;
si et menyspreuen inflats savis,
no és post per tu encara el sol!
Si ets esquerpa, i breu, i forta,
comportívola ets i suau;
els fills bords que et creuen morta,
crida i digue'ls: Escoltau!...
Enrevoltat del bon poble
lo temps passat cantaré,
i el ressò de ta veu noble
dins cada pit sentiré.
Que si ara escarnida í muda
t'engeguen de la ciutat,
trepitjada i desvalguda
des que els reis t'han oblidat,
llavorés rejovenida
recobraràs tes colors,
per viure sempre enaltida
amb l'amor dels trobadors.
Com enyor, Mallorca, el dia
dels meus jorns lo més bonic,
que eix mantell de poesia
que entreguait ta glòria abric!...
Mes, ai Déu!, en nostre idioma,
qui hi pot teixir tal mantell?,
on és l'enlairada ploma
que ses glòries renovell?
Tret d'aquells pocs qui l'alaben
sens voler-lo estudiar,
tots confessen que no el saben
i el gosen critiquejar.
Nostre desastruc llenguatge
tres centúries fa que es veu
que els forans ne fan ultratge
i els de casa en fan menyspreu.
Des que en sa trista orfenesa
l'exilaren del Palau,
pels camps viu a la pagesa,
per les ciutats viu esclau.
Mesquineta desvalguda,
dolça llengua, qui et coneix?
L'ufaner que et ven ajuda
t'endogala i t'envileix. [...]
Cap nació pot dir-se pobra
si per les lletres reneix;
poble que sa llengua cobra
se recobra a si mateix.