La interrompuda conversa (fragment 2)
Jo d’esma us cerco en la boscúria
i entreobiro pel conreu,
perquè m’incita la penúria
del que em diríeu pel bé meu.
Caldria que m’aconselléssiu
en cada cosa que anem fent;
perquè caldria que em parléssiu,
que ara em faria més esment!
Sento mots vostres que revenen
–rou del meu càlid esperit–,
vostres intencions m’alenen
i en copso atent, millor el sentit.
Pels camins íntims del silenci
sigueu-me sempre trobadís
i la meva ànima s’agenci
del vostre criteri precís
i que humilment pel camí avenci
que em porti amb vós al paradís.